JSON: sites/ccac/themes/ccacTurisme/templates/frases (ok) turisme.altcamp.cat
/dades/munidipta
/dades/munidipta/sites/ccac/themes/ccacTurisme/templates/frases.json
logo CCAC

Puigpelat – Els camins de l’aigua

No us perdeu: el Pi de Puigpelat, el camí dels Retorts,els elements visibles de la mina de l'Arquebisbe, la capelleta de l'Hospitalet i l'Església de Santa Maria, del segle XVIII, amb la capella dedicada a la Mare de Déu de la Llet.

Puigpelat té un element simbòlic molt representatiu: el Pi de Puigpelat. És ubicat als peus de l'església, a l'antiga bassa vella, on durant la Guerra Civil s’hi van cremar imatges religioses. El pi original formava part d’un bosc que els pagesos, poc a poc, van anar talant per convertir-lo en una era. Dels pins que van donar vida al bosc sols en van quedar dos que eren molt grans. Un es va perdre en una tempesta, i l'altre,  el conegut i imponent Pi de Puigpelat, es va convertir en un element estimat i representatiu del poble. El 1935 una forta ventada el va abatre i, cinquanta anys més tard, se’n plantà un de nou en record del vell pi.

Recentment, Puigpelat ha recuperat el camí dels Retorts. Aquest antic camí era una de les vies principals del poble; sortia del portal i conduïa cap a Valls i altres pobles de la comarca. És un camí angost per on circulaven persones, carros i mules.

Pel terme de Puigpelat es poden veure restes d’unes construccions -reguladores de pressió atmosfèrica- que corresponen ala mina de l'Arquebisbe, del segle XVIII, anomenada així perquè portava l'aigua a Tarragona des del riu Gaià, concretament des del Pont d'Armentera. Alguns trams d'aquesta mina són d'origen romà i corresponen a un dels aqüeductes que proveïa la ciutat de Tàrraco. El Grup Excursionista del Camp de Tarragona, pensant en  l’estreta relació de l’indret amb l'aigua des de l'època romana, creà el Camí de l'Aigua.

L'Església de Santa Maria data, tal com es pot comprovar a la clau de la llinda de la porta, del 1786 i és d'estil neoclàssic. Acull una lauda sepulcral d'un comanador, fra Bernat Pavia, que es conserva, a l’interior d'una urna, a l'altar de la Mare de Déu. El campanar s'aixeca a la nau de l'Epístola. El temple té una capella dedicada a la Mare de Déu la Llet, patrona del poble, de gran devoció.

La capelleta de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de La Llet, situada al camí de Vistabella, recorda el convent i l'església de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, del segle XII, que acollia la imatge de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet, la qual actualment es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. És una talla de fusta d'àlber, d'una peça, que seu sobre un escambell tallat en el mateix tronc. La verge porta vel curt fins a les espatlles, mantell i túnica d'escot rodó. Al mig del coll, un tall perpendicular deixa al descobert tot el pit esquerre,  que alleta l'Infant. La imatge respon al tipus de Mare de Déu de la Llet, una innovació iconogràfica del segle XIII, i presenta bona part de les característiques pròpies de la segona meitat d'aquell segle.

La Capelleta es va construir el 1998. Si passeu per allí us recomanem que llegiu el poema-pregària de mossèn Joan Roig que hi trobareu.

A la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet:

Llum d'acàcia florida,
Mare de Déu de la Llet,
que tanta fosca heu desfet
entrant dins cada ferida!

Salveu-nos d'urc i fallida
i de mal de soledat,
Vós que sempre ens feu costat
amb un esguard que allibera,
gloriosa Hospitalera
del verger de Puigpelat!

Notícies relacionades

Camins km0 organitza amb l'Albert Gavaldà,...
L’Associació Terres del Gaià publica la guia...
Els dies 24 i 25 de setembre i també el primer...