Valls és el km 0 del món casteller, on tot va començar. Però la història explica que les colles de Valls sempre s'han nodrit de castellers d'arreu de la comarca per enlairar els seus castells. A la comarca, fins fa pocs mesos hi havia la colla Xiquets d'Alcover que s'ha agafat una temporada sabàtica, però que continua fent gran el món casteller. És per tots aquest motiu que podem dir que Valls és el km 0 del món casteller i l'Alt Camp la seva força.

Valls, Km 0 del món casteller

Per trobar els orígens d'aquesta tradició consubstancial a la ciutat de Valls, cal remuntar-se a finals del segle XVII i emmarcar-la dins d'altres expressions populars, com els seguicis cerimonials en què participaven balls, entremesos, representacions i músics.

Concretament la gènesi dels castells la trobem en la torre final del ball de Valencians, inicialment procedent del País Valencià i fossilitzat en la Muixeranga d’Algemesí. Arriba al Camp de Tarragona on a finals del segle XVIII assoleix els sis pisos d’alçada.

L'evolució d'aquests primitius castells fins a la manifestació popular que avui coneixem va tenir lloc a Valls, on des de principis del segle XIX es documenta l'existència de dues colles de castellers rivals. És per això que la ciutat és considerada bressol dels castells i la plaça del Blat, on actualment actuen la Colla Joves i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, és el quilòmetre zero del món casteller.

Progressivament la tècnica dels castells va perfeccionar-se per créixer en alçada. El 1819 es documenten els castells de vuit pisos per les dues colles vallenques, Pagesos i Menestrals. Els castells passen a ser protagonistes en les festes del Camp de Tarragona i del gran Penedès durant el XIX. En la segona meitat s'aconsegueixen fites molt importants en la primera època d'or dels castells, quan les colles dels Xiquets de Valls també són denominades Muixerra o Vella -els pagesos- i Roser o Nova -els menestrals.

El 1851 localitzem el primer castell de nou pisos. Durant més de quaranta anys els Xiquets de Valls van bastir construccions com el “castillo de nueve limpio desde los segundos”, “torres de ocho empezando por la cúspide”, “los cuatro pilares de 9” o “los cinco pilares de 8” –com bé relata el primer cronista casteller, Joan Mañé i Flaquer-; o el pilar de vuit amb folre i manilles.

El 1881 arriba el zenit. El cronista Ramon Roca i Vilà, al diari La Opinión detalla, entre d’altres, per la Colla Nova els “3 de a 9 comunes”, “3 de a 9 limpios” i “4 de a 9 comunes”, i per la Colla Vella els “3 de a 9 comunes”, “4 de a 9 con ayuda” i “4 de a 9 limpios”, que el Diari de Tarragona explica com els “quatre pilans de nou sin refuerzo ni ayuda de ninguna clase”, considerada la construcció que s’endugué la palma. El 1883 es completa el cinc de nou amb folre per Santa Úrsula.

El segle XX s'inicià amb una progressiva decadència que durà fins al 1925. L’any següent la creació de noves colles fora de Valls esperonà els vallencs a assolir fites gairebé oblidades com el dos de set i el quatre de vuit, i coronar el tres de vuit. La Guerra Civil s'encarregà d'estroncar la revifalla ben aviat, el 1936.

A cavall dels anys 40 i 50 es fa palesa una recuperació progressiva que assoleix el punt àlgid, amb el tres de vuit. Tanmateix, l’activitat castellera, per espai d’una llarga dècada, tornarà a defallir.

El 1969, amb la rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell, es recuperen construccions mai vistes al segle XX com el cinc de vuit carregat, el pilar de set i el dos de vuit, aquests dos amb la reinvenció del folre.

Per Santa Úrsula de 1981 els Xiquets de Valls enceten una segona època d'or en descarregar la Vella el primer quatre de nou amb folre del segle XX i la Joves el primer cinc de vuit de la centúria. A la dècada dels 80 s'amplien les colles de nou i les àrees geogràfiques on es fan castells. La dona s’incorpora al fet casteller i les colles es modernitzen. Es funda la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a Valls.

El 1993 el panorama casteller entra en una nova dimensió amb l’inèdit dos de nou amb folre i manilles. Els Minyons de Terrassa el carreguen, i la Colla Vella de Valls el descarrega l’any següent, ambdues en pròpia plaça. Les colles de nou inicien una progressió espectacular. Es continuen recuperant castells del XIX, com el tres de vuit aixecat per baix, i se’n creen d’inèdits, com els castells de deu pisos, el tres de nou amb folre i agulla, o el dos de nou amb folre sense manilles. El nombre de colles creix exponencialment, passant de les 26 de 1992 al centenar actual, distribuïdes arreu dels territoris de llengua catalana i a tot el món.

La declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el dia 16 de novembre de 2010 a l'assemblea de Nairobi, Kènia, fou celebrada simultàniament a Valls, ciutat on també s’havia iniciat el camí de la candidatura.

Valls sumarà ben aviat un nou actiu amb l’obertura de Món Casteller - Museu Casteller de Catalunya, projecte impulsat des del Consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Un espai d’experiències amb l'arquitectura del prestigiós estudi Varis Arquitectes, liderat per Dani Freixes, i amb el projecte museogràfic de l’escenògraf i museògraf Ignasi Cristià.